Pensar és gairebé ser aristotèlic

Les ciències, la filosofia i el llenguatge operen en part seguint esquemes aristotèlics. Són aristotèliques oposicions com “universal-singular”, “genèric-específic”, “material-formal”, “actiu-passiu”, “potencial-actual”, “teoria-pràctica”, “accident-actuar per si mateix”. També ho són processos com “creació” literària, “fantasia”, “facultats” psíquiques, “experiència”, “elecció”.

Pablisme engegat

Pablo Iglesias és un comunicador polític excel.lent i un investigador interessant (a la xarxa es poden descarregar algunes publicacions seves, també la seva tesi doctoral).

Lluita final, home nou, i altres mites

L’espai cristià-atlantista que es constitueix arran de la I Guerra Mundial i que ara més o menys representa el Parlament Europeu ha viscut sempre amb tenses relacions entre –dit en termes spinozistes– populus i multitudo.

Un virrei apocalíptic

El virrei Bauzà no ha tingut mai bons assessors ni és un exemple de carisma. Tanmateix, per la seva boca no només surt una catalanofòbia esperpèntica (la qüestió de la llengua als països catalans sembla equivalent a la de l’evolució als EUA) sinó que la seva retòrica espanta a qualsevol que l’escolti. 

©ristianisme

Amb motiu dels recents atacs islamistes, estan escampant per les xarxes socials tota mena d’imatges. Una d’elles l’he vist anunciada com un presumpte acte subversiu de Jorge Bergoglio, on sembla que condemna el terrorisme d’Estat. 

Lluites prosaiques

Si bé és possible que, com deia Aristòtil, les creences són accions en potència, del que no hi ha dubtes és que la ciència i la tècnica potencien les accions. Arrel d’aquí podem apel.lar que el desenvolupament científic i tècnic no ens fa moralment millors ni pitjors, però ens fa ser més efectius. 

Xoc (o desintegració) de Civilitzacions?

El Líban sol ser un exemple de país plural i complex, i durant la primera setmana del 2015 està associat a Mia Khalifa degut a mitjans audiovisuals i xarxes socials. 

Problema dels europeus

Quin és el problema dels europeus mentre formen un conjunt més o menys ideal però implicat en la política global? Sintèticament s’ha respost apel.lant la manca d’un sentiment comú europeu (Giddens), els nacionalismes (Beck, Cohn-Bendit), la qüestió de les fronteres europees (Balibar),

Una fal.làcia recurrent entorn de la democratització

En teoria política, sovint hi ha preferència per parlar de “democratització” en comptes de “democràcia”. La raó principal és que “democratització” fa l’efecte d’activitat, mentre que “democràcia” sembla remetre al statu quo. 

L'estratègia no significa res

La presentació de Podemos a Barcelona suposa un punt d’inflexió per a la política espanyola i catalana. Ara, l’establishment català identifica Podemos amb un nou lerrouxisme i l’esquerra radical troba raons per desconfiar del partit de Pablo Iglesias.