30 de desembre de 2014

27 de desembre de 2014

El nacionalisme es cura viatjant




A les Açores vaig experimentar (malgrat complexitats) que la gent pot estimar públicament la seva nació sense que l’increpin. La qüestió nacional pot resultar absurda fora d’Europa, però és clau per entendre la història i l’avenir dels europeus.

25 de desembre de 2014

Ecce Homo


Als occidentals se’ns ha educat per a ser com Jesús, símbol de la vida. Un home provinent de les classes populars, fill d’una verge i casat amb una prostituta. Un home que s’associa amb treballadors, que predica contra mercaders, i a qui maten per aclamació popular després dhaver qüestionat l’ordre de la propietat i defensat la fraternitat

23 de desembre de 2014

Subjecte en moviment


Part de la naixent generació d’esquerres és contrària a la idea de subjecte. Un exemple el trobem en els anomenats “nous moviments socials”, en molts casos nodrits d’un voluntarisme lligat a noves condicions tècniques i socioeconòmiques així com de rebuigs associats a l’experiència de lURSS.

17 de desembre de 2014

Capital i històries

Karl Marx no emprava l’expressió “capitalisme” i encomiava la burgesia per haver estat un motor revolucionari. Un motor que, contra el clergat i els nobles, primer s’alià amb prínceps (tot dinamitant el feudalisme i el cristianisme i afavorint el floriment de la filosofia, la ciència i les arts) fins que començà a prescindir d’ells arran de la Revolució Industrial.

15 de desembre de 2014

Oblits heideggerians

Els intèrprets materialistes d’Spinoza (Balibar, Negri, etc.) diuen que el potencial de Heidegger ja es troba a l’spinozisme, que mai va analitzar. Ara bé, Heidegger confon reificacions/abstraccions amb objectivacions/generalitzacions, tot ficant-les indistintament en el camp de l’òntic i obviant la distinció spinoziana entre primer i segon ordre d’enteniment.

13 de desembre de 2014

10 de desembre de 2014

Heidegger i l'esquerra

El fet que Heidegger sigui un referent per a l’esquerra acadèmica ha suposat un greu problema per a l’esquerra i l’acadèmia. Almenys per l’aclariment conceptual. Una esquerra declarada postmaterialista no té raons per trobar-se incòmoda apel.lant un feixista militant que ignorava l'economia i la biologia modernes,

8 de desembre de 2014

Comunicació política i filosofia política


En el món físic, totes les correlacions són de forces i, en el biològic, tots els processos són constituents. L’espècie humana (i la política) està determinada pel món físic i biològic, que desborden el que digui el món científic, i cap dels mons projectats implica imparcialitat. 

6 de desembre de 2014

Brutalitat humana


Com que som humans (un animal alarmant, com advertí Hobbes i confirmà Darwin), els occidentals podem ser brutals. A començaments del segle XX, llençàrem bombes atòmiques sobre població civil, ficàrem innocents en camps d’extermini, etc. 

4 de desembre de 2014

Discursos i polítiques d'esquerres





Spinoza argumentà que la Bíblia era una eina de politització massiva perquè els discursos que conté són pre-acceptats a les societats orgàniques: agricultura i ramaderia, jerarquies fixes, càstigs arbitraris...

2 de desembre de 2014

Tot per la nova audiència


L’administració a curt-termini i el màrqueting moralista, tots dos desideologitzadors i connivents amb voluntarismes, encapçalen els mitjans d’aquells que ara es conceben com nous redemptors espirituals. 

30 de novembre de 2014

Com éser un bon posmodern


Condemna científics i filòsofs, perquè alguns antirracionalistes que idolatres (normalment enfants terribles de làrea OTAN) decidiren que cal triar entre ésser botxí racionalista o construir místiques utopies. Redueix l’ontologia a l’epistemologia, identifica epistemologia i llengua vernacla, i digués –amb arrogància i sense contrarèplica– que implica imposicions a innocents, que són tots aquells que tu vulguis.

28 de novembre de 2014

Qui tem a la filosofia?

Crec que no és habitual que un llicenciat en Filosofia treballi en un Departament de Geociències. Però aquesta experiència m’està fent pensar que ignorar què és la filosofia respon a certa incomoditat associada al “filòsof”. 

25 de novembre de 2014

Voluntarisme sobre Marx


Amb vint-i-sis anys Marx escrigué que “fins ara [vers la meitat del segle XIX] els filòsofs han interpretat el món, però el que cal és transformar-lo”. Posteriorment, Marx visqué i atengué revolucions arreu d’Europa, la Guerra Civil Americana, la Primera Internacional, la fundació del Deutsche Bank, la Comuna de París, la unificació alemanya, l’aparició de la biologia i la psicologia modernes i difusions d’invents com el telèfon o el termòmetre.

23 de novembre de 2014

La importància del passat







El judici feixista pel qual el passat no té gaire importància, car la història és ficció interessada, ha condicionat les ciències socials i humanes des que aparegué el post-liberalisme.

20 de novembre de 2014

De la filosofia a la política

Al segle XVII, Francis Bacon presentà tres al.legories del filòsof que encara motiven la reflexió: com aranya, formiga i abella, totes tres segons les corresponents biologies primàries. Efectivament, per tal de sobreviure, l’aranya construeix teranyines amb matèries primeres pròpies, la formiga construeix formiguers amb materials sel.leccionats segons interessos estipulats, l’abella construeix ruscos tot manipulant coordinadament materials preexistents. 

18 de novembre de 2014

La dreta contra conservadors i reaccionaris



Identificar “la dreta” amb “els conservadors” o “els reaccionaris” pot resultar anacrònic. Des de la Guerra Freda, mentre les classes populars cedien als encants de la democràcia liberal, el referent efectiu contra l’statu quo (és a dir, l’actor neoliberal) 

15 de novembre de 2014

Açores: europees o americanes?




Als anys seixanta va haver una migració massiva d’açorians cap els EUA i Canadà com a resposta políticament acordada als efectes d’un impactant desastre natural.

11 de novembre de 2014

Una història que sembla repetir-se



Macià declarà la República Catalana dins la Confederació Ibèrica. Posteriorment Companys declarà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Ambdós eren republicans catalanistes d’esquerres que volien trencar amb el supremacisme de Madrid, tot potenciant Catalunya.

8 de novembre de 2014

Relativismes

Quan hi ha divisions del treball (remunerat, voluntari o forçat) també hi ha relativitat antropològica. Quan el treball està distribuït territorialment apareix la política i relacions de poders que tendencialment estabilitzen, potencien i inclús naturalitzen la relativitat esmentada.

6 de novembre de 2014

D'heretgies modernes


Entenc, d’acord a Alain Badiou, que l’esquerra política suposa una tradició plural i complexa que apareix amb la Revolució Francesa i que es va expressant amb generacions diferenciades (fins i tot contradictòries) tot comportant diferents maneres d’entendre el comunisme.

4 de novembre de 2014

La resistència al País Valencià


Fa uns dies que corre per la xarxa un documental sobre la darrera Diada del País Valencià. Un cop més, se’ns mostra una societat valenciana perpètuament en conflicte, la qual cosa serveix a blaveros del nord per a desentendre’s d’un conjunt de problemes (socials, econòmics, polítics, culturals) que afecten particularment als països catalans;

1 de novembre de 2014

Spinoza i Hegel



Probablement els dos filòsofs més grans de la Modernitat són Spinoza i Hegel. No és casualitat que el filòsof que més a influït des d’Aristòtil, que és Marx, fos una combinació dels dos.

29 d’octubre de 2014

Terminologia política

“Tota terminologia política remet a una tradició”. En efecte, no és el mateix “nació” per un francès, de tradició generalment jacobina, que per un alemany, de tradició generalment romàntica. La cosa, però, desborda la mera traducció entre llengües, car les mateixes paraules d’un idioma poden tenir significats diferents.

27 d’octubre de 2014

Pornografia i sobirania

Com que l’espècie humana depèn bàsicament d’actives condicions biològiques que l’impliquen en unes relacions físiques que pot manipular i explicitar amb millor o pitjor fortuna pel llenguatje i la co-acció, és més o menys clar que es realitza d’acord a unes mesures basals (οἰκονομία) que poden ser objectivades (οἰκολογία).

25 d’octubre de 2014

L'esquerra espanyola i els mallorquins


Per obra i gràcia de l’últim Govern espanyol, els mallorquins passen de tenir un àrea sociolingüística de 10 milions de parlants (repartits entre les regions del Regne més econòmicament depredades i probablement les més diferenciades i pròsperes dels seus dominis)

23 d’octubre de 2014

Crítica de l'exportació discursiva

Algunes fórmules discursives importades segueixen comportant tensions entre els simpatitzants de Podemos. No oblidem que els EUA, des d’on s’importen, són un espai polític que no ha patit directament ni el colonialisme ni el feixisme. 

21 d’octubre de 2014

Kant és modern?

Bertrand Russell va dir que el que Kant anomenà el “gir copernicà” en referència a l’obra pròpia era realment un “gir ptolemaic”, perquè va condicionar l’oblit de la realitat en nom del coneixement, tot reduint l’ontologia a l’epistemologia.

17 d’octubre de 2014

Risc, natura i cultura



Indonèsia és un país extraordinari pel que fa a la història dels desastres naturals. En això només li fa competència la Xina. Però els desastres d’aquesta mena no sempre són inesperats.

14 d’octubre de 2014

Pensar políticament


No crec que sigui casualitat que qui va formular per primer cop que “l’home és un animal instituit en/per grups” (ζῷον πoλίτικoν) fos un estranger (Μέτοικος) que visqué la transició grega de la democràcia a l’imperi.

11 d’octubre de 2014

Campanyes dubtoses



Avui és el Dia Internacional de la Nena. Amb motiu del calendari (que, com suggeria Benjamin, sempre expressa una societat en qüestió), a Noruega s’ha engegat una polèmica arran de l’anunci de noces d’una nena de dotze anys amb un home vint-i-cinc anys major.

10 d’octubre de 2014

Davant l'ebola



L’enfonsament de les fronteres de l’Imperi Romà va comportar la difusió de malalties letals arreu de l’antiga Roma fins exterminar el 90% de la població. Un altre gran genocidi condicionat per malalties fruit d’intromissions descontrolades fou el de la població nativa americana.

8 d’octubre de 2014

D’històries i historietes

Per entendre cal la història. Les coses són en virtut de la seva història i explicitant un seguit de processos és com podem entendre. Això és cert pels objectes físics i biològics, sociològics i psicològics.

5 d’octubre de 2014

Darwin, docència i valors



Parlar d’éssers vius (incloent l’espècie humana) sense tenir present el llegat de Darwin (és a dir, la biologia moderna) és com ser precopernicà. Malgrat tot, un recent estudi mostra que bona part dels formadors de docents dels EUA (molts dels quals amb doctorat) ignoren la teoria de l’evolució.

3 d’octubre de 2014

“La letra con teta entra”



Schumpeter fou ministre austríac en temps d’entreguerres, estudià curosament el marxisme i coneixia la biologia i psicologia modernes. Potser per això és dels grans economistes del segle XX.

1 d’octubre de 2014

Un estimat confusionisme



Bona part dels inconformistes s’identifica com a “progressista”. L’expressió és molt popular, però també confusa. Des del segle XVIII s’ha propagat com una alternativa política basada en una clarividència redemptora dels esdeveniments històrics, de vegades semblant al mil.lenarisme.

29 de setembre de 2014

Rellegint Maturana


He rellegit un llibret d’Humberto Maturana que he trobat a internet. Quan era estudiant –i amb l’empenta d’algun professor de la UB– Maturana em va influir molt. Però tot canvià arran d’estudiar la crítica definitiva a l’autopoiesis que Danilo Zolo publicà als anys 80.

23 de setembre de 2014

Filosofia, oferta i demanda

Gramsci deia que tothom és filòsof perquè tothom pensa, que és com dir que tothom que calcula és matemàtic o qui corre és atleta. Altres han diferenciat la filosofia intuïtiva i l’estricta:

20 de setembre de 2014

Dificultats de la filosofia


La filosofia és una tasca àrdua. Contràriament a la religió o la tècnica, són poques les societats on hi ha filosofia estricta (potser, com deia Castoriadis, només la trobem a l’Antiga Grècia i l’Europa Moderna) i a més a més els filòsofs sempre han estat motiu de persecució política.

18 de setembre de 2014

Connexió... perversa?



 
Concordar amb les declaracions d’un conseller balear mereix un comentari, especialment si és un conseller de turisme, base de l’economia mallorquina dels anys seixanta ençà. El pretext torna a ser Magaluf i els empresaris que abusen de quelcom atractiu (bacanals i trulls sense límits) per fer negoci sense escrúpols.

15 de setembre de 2014

Repensar Europa



La “fi de la història” de Fukuyama i la “uni-multiporalitat” de Brzezinski-Huntington van fracassar. Vivim en un món multipolar a on el plurivers schmittà es fa palès amb diferents fets i projectes. Les Nacions Unides són inversemblants després de les ingerències a Iugoslàvia, Irak, Líbia, Ucraïna.

13 de setembre de 2014

Madurant la Modernitat

Així com la sortida filosòfica de l’Edat mitjana consistí en demostrar les incongruències de l’escolàstica, la maduració de la Modernitat consisteix en demostrar les incongruències del llegat kantià:

12 de setembre de 2014

Un 11 de setembre a les Açores



L’11 de setembre de 1789, amb una cèlebre escenificació dels jacobins, apareix la dicotomia dreta/esquerra. Una dicotomia actualment confusa. La mateixa data dels anys 1973 i 2001 van ser derrocats Salvador Allende i les Torres Bessones, respectivament, ambdós d’acord als interessos dels EUA.

El més llegit

Idees i Interessos Intel.ligibles

15..(Segle XVI) (2) 16..(Segle XVII) (3) 17..(Segle XVIII) (1) 18..(Segle XIX) (6) 19..(Segle XX) (3) 1960's (5) 1970's (1) 1980's (3) 1990's (2) 20..(Segle XXI) (1) ABRAMS Creighton (1) Abstencionisme (1) Absurd (2) Açores (6) ADORNO Theodor W. (1) ADZUBA Caddy (1) Africa (4) AGAMBEN Giorgio (1) Alemanya (6) ALEXANDRE EL GRAN (2) ALLENDE Salvador (1) ALTHUSSER Louis (1) Anarquisme (3) Animisme (1) Antiga Grècia (4) Antiga Roma (4) Antirracionalisme (4) ARISTÒTIL (13) ARON Raymond (2) Art (1) Asia (1) Assemblearisme (1) BACON Francis (1) BADIOU Alain (2) Balcans (1) BALIBAR Étienne (6) Barcelona (6) Barretinisme (1) BAUDELAIRE Charles (1) BAUMAN Zygmunt (1) BAUZÀ José Ramón (1) BECK Ulrich (1) BELL Daniel (2) BENJAMIN Walter (7) BENOIST Alain de (1) BERGMAN Ingmar (1) BERGOGLIO Jorge (1) BERLIN Isaiah (2) BILZERIAN Dan (1) Biologia (10) BISMARCK Otto von (1) Blaverisme (2) BRAGUE Rémi (1) Brasil (1) BRUNO Giordano (1) BRZEZINSKI Zbigniew (1) BUENO Gustavo (2) BUTLER Judith (2) CALDERÓN DE LA BARCA Pedro (1) CAMUS Albert (2) Canadà (2) Canyamel (1) Capitalisme (10) Carib (1) Caritat (1) CARR E. H. (5) CASALS Muriel (1) CASTORIADIS Cornelius (2) Catalanisme (7) Catalanofòbia (11) Catalunya (13) Catolicisme (1) Cercle de Viena (1) CÈSAR AUGUST (1) CHÁVEZ Hugo (1) CHOMSKY Noam (1) CHURCHILL Winston (1) CÍCERO (1) Ciència (21) Classes populars (3) Coaching (1) COHN-BENDIT Daniel (1) COLAU Ada (1) Colòmbia (1) Colonialisme (3) COMPANYS Lluís (1) COMTE Auguste (1) Comunisme (7) Coneixement (7) CONSTANT Benjamin (1) Constructivisme (5) COOPER Robert (1) COPÈRNIC Nicolau (1) Cosmopolitisme (3) Cristianisme (21) CRITCHLEY Simon (1) Croàcia (1) CROCE Benedetto (1) CRUYFF Johann (1) Cultura (7) DANTE (1) Darvinisme (1) DARWIN Charles (8) DASTON Lorraine (1) DAVIDSON Donald (1) Democràcia (14) Desastre (3) DESCARTES René (5) DI STÉFANO Alfredo (1) Dictadura (1) Dreta (6) DRUCKER Peter (1) Dualisme (2) EAGLETON Terry (4) Ebola (2) ECO Umberto (1) Ecologia (3) Economia (13) Edat Mitjana (2) EINSTEIN Albert (1) Enteniment (10) Epistemologia (3) Escepticisme (1) ESCOHOTADO Antonio (3) Escolàstica (4) Espanya (7) Espècie humana (20) Espectacle (4) Esport (4) Esquerra (25) Esquil (1) Etica (9) EUA (16) Europa (23) Eurovisió (1) Exit (7) Fabrisme (1) Falange (1) Fanatisme (1) FC Barcelona (1) Feixisme (11) FERNÁNDEZ DE LA MORA Gonzalo (1) FERRARIS Maurizio (4) FERRER I GUÀRDIA Francesc (1) Feudalisme (1) Ficció (5) Filosofia (32) Fonamentalisme (9) FORCADELL Carme (1) FORCADES Teresa (1) FOUCAULT Michel (1) França (1) FRANCO Franciso (1) FRANKFURT Harry G. (1) FREUD Sigmund (1) FUKUYAMA Francis (2) Futbol (5) GAL (1) GALILEU Galilei (2) GANDHI Mahatma (1) GIDDENS Anthony (1) Globalització (1) GOEBBLES Joseph (1) Gonellisme (2) GONZÁLEZ Felipe (1) GOYA Francisco (1) GRAMSCI Antonio (4) Grècia (1) GRILLO Beppe (1) Guerra (3) Guerra Civil Espanyola (1) Guerra Freda (7) HACKING Ian (1) HAMPSHIRE Stuart (1) HARDT Michael (1) HEGEL Friedrich Wilhem (4) HEIDEGGER Martin (4) HITLER Adolf (3) HOBBES Thomas (3) Holanda (3) Humanitats (1) HUNTINGTON Samuel (3) I Guerra Mundial (4) Idealisme (7) Identitat (4) Ideologia (8) IGLESIAS Pablo (5) II Guerra Mundial (2) Illes Balears (8) Il·lustració (2) Inconformisme (1) Indonèsia (1) Inemmendabilitat (3) Infern (5) Intel·lectual (9) Irak (2) Islam (4) Israel (3) Iugoslàvia (1) Jacobinisme (10) Japó (1) JESÚS DE NAZARET (1) Juancarlisme (3) Judaisme (3) Justícia (1) KAFKA Franz (1) KAGAN Robert (1) KANT Immanuel (10) KEYNES John M. (1) KHALIFA Mia (1) KUBRICK Stanley (1) LATOUR Bruno (1) LEIBNIZ Gottfried (3) Lerrouxisme (1) Liberalisme (15) Líbia (1) Llenguatge (6) Llibertat (4) LLULL Ramon (1) Lògica (1) LUKÁCS Gyorgy (1) Maccarthisme (1) MACIÀ Francesc (1) Madrid (2) Magaluf (3) Mallorca (7) Maniqueisme (3) MAQUIAVEL (5) MARCH Joan (1) MARINETTI Filippo T. (1) MARTORELL Joanot (1) MARX Karl (7) Marxisme (15) Masclisme (1) Matemàtica (1) Materialisme (11) MATURANA Humberto (1) McNAMARA Robert (2) Mediterrani (2) MERTON Robert K. (1) Mèxic (1) Mil·lenarisme (2) Misèria (1) Mitjans audiovisuals (14) Moda (1) Modernitat (20) MOISÈS (1) Monoteisme (2) Moral (2) Mort (2) MOUFFE Chantal (2) Música (1) MUSSOLINI Benito (2) Nació (3) Nacionalisme (2) Nacions Unides (1) NAPOLEON I (1) Naturalisme (2) Nazisme (1) NEGRI Antonio (2) NEWTON Isaac (2) NIETZSCHE Friedrich (2) Nihilisme (2) Noruega (2) Occident (18) Ontologia (3) Opinió (1) Orient Mitjà (1) ORTEGA Y GASSET José (1) OTAN (4) Pacifisme (1) País Valencià (6) Palestina (3) Palma (2) Parlament europeu (2) Pensament (3) Periodisme (2) PINOCHET Augusto (1) PIQUÉ Gerard (1) PLATÓ (6) Plurivers (1) Pobrisme (4) Podemos (7) Poder (6) POLANYI Karl (1) Política (30) POPPER Karl (1) Populisme (6) Por (5) Pornografia (4) Positivisme (2) Postmodernisme (12) Premi Príncep d'Astúries (1) Presocràtics (2) PRIGOGINE Ilya (1) Producció (1) Profecia (3) Progrés (3) Progressisme (1) Propaganda (8) PROUDHON Pierre-Joseph (1) Provocació (1) Psicoanàlisi (1) Psicologia (7) Psicologisme (3) PUNSET Eduard (1) QUINE Willard (1) Racionalisme (2) Racisme (6) Raimon (1) Raó (4) REAGAN Ronald (1) Real Madrid (1) Realisme polític (6) Realitat (14) Realitysme (2) Reflexió (8) Reforma (1) Regne Unit (2) Relativisme (5) Religió (8) Revolució Americana (1) Revolució Francesa (4) Revolució Industrial (5) RICOEUR Paul (1) Riquesa (1) Risc (2) Romanticisme (3) RONCALLI Angelo (1) RORTY Richard (1) RUSSELL Bertrand (1) Rússia (2) Sadisme (1) SAID Edward (1) SAPIR Jacques (1) SCHELLING Friedrich (1) SCHMITT Carl (5) SCHUMPETER Joseph (8) Selfie (1) SEN Amartya (1) Sèrbia (1) Sevilla (1) SHAKIRA (1) Sionisme (2) Sobirania (10) Sobrenaturalisme (8) Societat (7) Societat de la informació (4) Sociologia (2) Sofista (3) SPENCER Herbert (1) SPENGLER Oswald (1) SPINOZA Baruch (12) SPIVAK Gayatri (1) Statu quo (4) Subjecte (4) Subjectivitat (1) Supremacisme (2) TÀCIT (1) Tauromàquia (1) Tècnica (4) Tertulià (4) TERTUL·LIÀ (1) THATCHER Margaret (1) Tolerància (3) Torres Bessones (1) Tortura (1) TOURAINE Alain (1) TOYNBEE Arnold (1) Tragèdia (4) Treball (9) TUCÍDIDES (1) Turisme (2) Ucraïna (2) UNAMUNO Miguel (2) Universitat de Barcelona (2) URSS (4) Utopia (2) València (1) Valor (7) VARUFAKIS Yanis (1) VATTIMO Gianni (1) Veneçuela (1) Veritat (3) VIDELA J.R. (1) Violència (3) Voluntarisme (4) WEBER Max (3) WEHLER Hans-Ulrich (1) WILLIAMS Bernard (2) Wilsonisme (2) WOJTILA Karol (1) Xarxes socials (4) Xina (2) ZIZEK Slavoj (1) ZOLO Danilo (3)